6. Repensar la democrÀcia
Salt QualitatiU de lEs democraciEs.

La pacificació del món requereix l'articulació de sistemes polítics atents i receptius als drets civils i polítics. Sense llibertat ni equitat, no hi ha pau possible. El sistema democràtic, malgrat les seves debilitats històriques, sembla ser el sistema polític que pot garantir aquests drets, però només si és capaç de realitzar un salt qualitatiu.

En la revisió de la democràcia hi ha temes pendents que requereixen trencar amb inèrcies poc saludables que porten a seguir considerant les dinàmiques i mecanismes actuals com els únics possibles. No afrontar certes qüestions redunda en la crisi de legitimitat que sembla anar minvant la valoració de la democràcia. Dins d'aquestes qüestions, cal plantejar-se els nivells de democràcia i transparència interns en els partits polítics, principals agents polítics pel estructural administratiu. Igualment cal reflexionar sobre el paper, els mecanismes i les interaccions d'institucions com el Parlament i el Senat, així com el diàleg entre els diferents agents sociopolítics.

Tot i saber que no convé fer canvis contínuament en la legislació, l'articulació d'un estat democràtic tampoc pot estancar-se, especialment en allò relatiu a una democràcia de més qualitat. El tema de la representació està pendent de revisió tant en assumptes de l'estil de les llistes obertes, com en l'augment de vies d'interacció dels ciutadans respecte del desenvolupament de les legislatures. Atendre nous formats participatius pot incidir en bé de trencar amb el procés de desafecció política que es detecta en certs sectors de la ciutadania.

Les democràcies a l'ús reconeixen el dret a pensar, a expressar-se ia agrupar-se lliurement. Però, disten molt de la realització efectiva del dret de cada grup a viure d'acord amb el que pensa, sempre que sigui en un marc de respecte mutu a les diferents formes de vida. Dins de les democràcies, hi ha minories castigades de per vida a no poder contrastar en la pràctica les seves pròpies propostes de vida bona. Aquest és un germen de conflicte social i una dificultat per a la cooperació dins dels sistemes.

Davant la demanda de més o millor democràcia, cal considerar efectivament la possibilitat d'una democràcia marc on concretar diferents propostes polítiques sincròniques, ja que resulta difícil assumir que existeixi una única forma de vida desitjable i convenient per a tot ésser humà i en qualsevol context. A més, més enllà de la seva ineludible aspecte procedimental, la democràcia té una dimensió substantiva com a forma de vida que no pot ser defugida i que conté un dels seus grans valors: el de la ciutadania com a agent polític responsable i corresponsable.

És viable la consideració d'una democràcia marc, amb una administració de caràcter coordinador que permeti la realització de diversos models alhora?

Quines són les àrees més propícies per potenciar l'experimentació política amb vista a la diversificació de propostes que poden conviure al mateix temps?

Qui o quins són els responsables d'encoratjar el disseny d'una «democràcia en llibertat»? Quins aspectes han de ser considerats?

Com potenciar i concretar la ciutadania democràtica a fi a una veritable corresponsabilitat política?

Quines serien les bases comunes a demanar d'un grup perquè pogués desenvolupar la seva proposta de vida conjunta en un marc de democràcia en llibertat?