5. MITJANS de comunicaciÓ, tecnologIEs I paU.

Els mitjans de comunicació, tant els que encara segueixen sent anomenats "de masses" com els mitjans personals, han adquirit un protagonisme de primer ordre en la societat global. Els uns i els altres interaccionen de manera mai abans vista. No només els periodistes i agències professionals, sinó també individus de qualsevol lloc del planeta informen del que succeeix en tots els racons. En conjunt construeixen una visió de la realitat i un horitzó simbòlic. Tot aquest panorama comunicatiu és el filtre a través del qual llegim i interpretem els conflictes vigents i les possibles vies per a la pau en les diverses regions del món. El nou periodisme ciutadà, espontani i diversificat, és fruit de l'avanç tecnològic, però també d'una major maduresa de la societat civil. La llibertat d'expressió és clau en aquesta participació creixent, reclamada i exercida també en països on no semblava possible alçar la veu.

De tot això sorgeix la necessitat de reflexionar sobre l'ús i maneig d’aquests mitjans, sobre la seva decisiva contribució per a generar una participació mai abans vista, per a difondre informació en temps real, per a generar autèntiques reaccions en cadena. És enorme el seu potencial per pacificar el món, intervenir activament en processos de diàleg i estendre una cultura de pau, o al  contrari, obstaculitzar-la.

La veracitat en informar exigeix sovint denunciar situacions d'injustícia, d'abús de poder, etc. i comporta la difusió del que podria anomenar-se "males notícies". Aquest és un element de l'exercici periodístic seriós, però no resulta suficient quedar-se simplement en l'informe del que no funciona. Es pot complementar amb el de les "bones pràctiques" o solucions reeixides, i amb opinió i anàlisi, amb propostes i vies de sortida.

Cal assenyalar que la simple superposició de dades no vol dir informació, i el bombardeig mediàtic pot ser contraproduent per a la comprensió dels processos. És necessari per a tots nosaltres jerarquitzar, seleccionar i analitzar la informació per comprendre-la, anant més enllà de les primeres impressions i de l'impacte emocional al qual els mitjans recorren cada vegada més.
El periodisme professional té en aquest context una responsabilitat molt important a l'hora d'informar, no només per la necessària veracitat de les seves dades, sinó també per la utilització del llenguatge, ja que aquest pot vehicular fàcilment prejudicis i ressentiments. El periodisme, creador de cultura, s'ha d'esforçar per a evitar l'estigmatització i l'ús d'estereotips, reconeixent la dignitat de cada persona i respectant les minories. Una manera eficaç per a treballar per la pau és afavorir la llibertat de les persones oferint les dades necessàries per a formar-se una opinió, difondre informació que motivi a la comprensió mútua, evidenciant els motius de les parts en conflicte a través d'una contextualització dels fets. Les notícies positives també poden formar part de l'agenda dels mitjans i ser així promotors de pau.

Correspon especialment a les Facultats de comunicació i periodisme, però també a les associacions gremials i les  dels usuaris, una reflexió sobre la tasca professional i individual dels comunicadors, que inclogui una anàlisi ètic de les seves accions informatives. Així s'evitarà caure en la frivolitat i la superficialitat d'una informació considerada només com a mercaderia.

Com poden contribuir els mitjans de comunicació en la construcció d'una cultura de pau? Quin paper estan jugant les xarxes socials, els blocs i els micro-blocs en l'organització de reivindicacions ciutadanes? Com contribueixen els missatges mediàtics a construir una memòria col·lectiva en les comunitats? És possible exigir als mitjans un codi de conducta que eviti la difusió de prejudicis, estereotips i ressentiments? És possible pensar en la informació més enllà del seu valor econòmic?