4. MediaciÓ I Cultura de PaU.

El conflicte ha estat i és un repte que es planteja des de tota la història de la humanitat. S'ha respost a aquesta evidència de maneres molt diverses, des de l'enfrontament i la guerra, fins a la no-violència i la pau. No en va es parla de cultura de pau com una manera de teixir les relacions que permeti transformar-les per a que sigui possible crear espais i temps harmònics entre persones que pensem de formes diferents.

D'entre les diferents maneres que tenim de fer les paus, són diversos els paradigmes que es proposen per a gestionar conflictes: resolutiu, narratiu i transformatiu. Sota aquest últim entenem que tenim la capacitat de transformar les relacions intrapersonals, interpersonals i amb l'entorn, des del més micro fins al més global. Aquesta dinàmica transformativa permet renovar les implicacions i interaccions partint de l'eina del diàleg. Per tot això la cultura de la mediació que s'està difonent contribueix a recuperar la capacitat comunicativa per a gestionar de manera positiva els enfrontaments.

Així és com els estudis de pau actualment proposen estudiar la complexitat de les relacions humanes, i les maneres plurals de comunicació que permetin interaccionar entre uns i altres, ja sigui a nivell personal, familiar, laboral, formatiu o bé com a membres d'una mateixa ciutadania.

Quines condicions de possibilitat s'han de donar per a gestionar pacíficament els conflictes en societats plurals? Quines són les principals corrents per manejar els conflictes vigents en l'actualitat? Quina és la seva contribució a la construcció de la pau? Quina responsabilitat té l'educació en la implementació d'una gestió pacífica i dialogada dels conflictes? Quins són els agents educatius implicats? En què competències ha de formar-se una ciutadania implicada en pro d'una cultura de pau?