3. JustÍcia, estructurEs socials, cohesiÓ social, grups vulnerables.

La pau no només depèn de l’individu sinó també de les institucions i les estructures. Moltes d’aquestes estructures generen en sí mateixes injustícia, opressió i esclavatges.

La majoria d’estructures actuals responen a demandes de segles anteriors, a situacions on era relativament fàcil mantenir un equilibri social ja que la diversitat era petita. Ara cal obrir o variar aquestes estructures per tal d’encaixar-hi nous valors, paràmetres, paradigmes, etc. El món s’ha globalitzat i moltes de les nostres estructures no han sabut integrar aquesta nova variant.

La pau no serà possible si no hi ha justícia social, econòmica i política al món. La distribució asimètrica de la riquesa genera inestabilitat i ressentiments. Per això, la pacificació del món depèn de la pràctica efectiva de la justícia, la vindicació de la dignitat dels grups vulnerables i l’eradicació de la violència estructural.

Estructures injustes que cal convertir en estructures pacificadores. On es fonamenten? Com s’aconsegueix, des de la pau, passar d’un estadi a l’altre?

Com constituir noves estructures que siguin vàlides i donin resposta a les noves necessitats?