2. CAP A LES IDENTITATS POROSES.
IdentiTAT, nacionalismEs, multiculturaliTAT, religions.

La identitat nacional, cultural o religiosa, és un dels temes més urgents del segle XXI. La manera de concebre una identitat no és neutra i és causa de molts conflictes que afecten la convivència. El repte és trobar fonaments sòlids per a la construcció de la identitat, sense que siguin argument de separació o d’enfrontament.

Sovint pensem que ens hagués agradat començar a existir en un altre país, però això és absurd, perquè o som d’on som, o no seríem. Aquest lloc és la meva única possibilitat d’existir, per tant no hi ha cap mèrit en ser d’un lloc o d’un altre. És quelcom que tots tenim en comú: ningú no va poder escollir on volia néixer ni quina seria la seva nacionalitat; això ho han decidit altres persones per nosaltres, els nostres progenitors: amb les seves accions i decisions, són els causants que siguem d’un país o d’un altre. Nosaltres ens trobem essent catalans, castellans, bolivians o xinesos.

Existir és el bé més preferencial i des d’aquesta realitat puc expressar altres preferències, fins i tot les divergències i es diferències. Valorar al màxim el fet d’existir és el valor transversal sobre el qual podríem fonamentar la nostra identitat, des d’on ens podríem posar d’acord, per sobre de cultures, creences o altres realitats.

Si l’existència és la relació bàsica, original i primera, i les altres vinculacions –consanguinitat, ciutadania, ètnia, civilització, religió, etc.– són sectorials, com contribueix aquesta igualtat radical en l’existència en la construcció de les diverses identitats?

La legítima defensa de les identitats no ha de ser mai un argument a favor de la guerra. Com definir la identitat sense sucumbir a l’exclusivisme o a l’etnocentrisme? Com conjugar la defensa de les identitats i simultàniament reconèixer els elements que uneixen les identitats més enllà dels seus trets específics?